UNA ESCOLA UNIDA I AMPLIADA

L’escola Arnau Berenguer de la Plaça Generalitat obre portes el 1959. En aquell temps s’anomenaven  “Escuelas Nacionales” i més endavant el Colegio Nacional Virgen de Gracia, un nom que li havia posat un mestre arribat de Múrcia, en record d’una advocació mariana d’aquella comunitat. Al primer pis hi havia 3 aules per als nois i a la planta baixa 3 aules per a les nenes. L’escola es construeix al mateix temps que l’edifici dels pisos dels mestres, que allotjava els docents i les seves famílies.

Deu anys després, a les acaballes del franquisme, canvia la llei educativa i l’escolaritat es fa obligatòria fins als 14 anys. Això fa necessari més espai i es construeix un nou edifici escolar. Les anomenades “escoles noves” de l’avinguda Sant Roc acolliran els més grans de l’escola (la segona etapa), a més d’una part de l’alumnat de les veïnes poblacions de Fondarella i de Sidamon. 

A partir del curs 1995/96, canvia altre cop la llei i l’educació obligatòria s’amplia fins als 16 anys. Els nois i noies que fins aleshores feien 7è i 8è, passen a cursar 1r i 2n d’ESO a l’Institut la Serra, de Mollerussa. 

L’escola del 2018/19 acull 200 alumnes, repartits entre els dos edificis. Al de la plaça de la Generalitat hi entren els alumnes més petits de l’escola: P3, P4, P5, 1r i 2n de primària, i a l’edifici de l’Avinguda Sant Roc: 3r, 4t, 5è i 6è. La manca d’espai es fa evident en el moment de no poder fer cap desdoblament de les aules de l’edifici dels més grans. L’edifici de Sant Roc acull cinc grups classe en aquests moments: 3r A, 3r B, 4t, 5è i 6è. I grups nombrosos, sobretot a Cicle Superior. Fins al curs passat, i per atendre millor les necessitats dels alumnes, moltes de les hores lectives eren ateses per dos mestres, per tal de reforçar aprenentatges, i per fer-ho millor es desdoblava el grup, ocupant l’aula laboratori. Treballar en un grup reduït d’alumnes permet atendre de forma personalitzada i, per tant, acompanyar els alumnes de forma viva, activa i conscient en el seu procés d’ensenyament-aprenentatge. El laboratori és un espai més aviat petit, que a l’hivern resulta fred... però per anar-hi a desdoblar una part del grup en algun moment del dia, és un espai acceptable. Actualment el laboratori és ocupat per un grup classe de tercer de primària durant tot el dia. I l’única opció de desdoblament és ocupar l’aula d’un altre grup mentre aquests fan educació física a l’exterior.

I per què volem unir l’educació formal en una mateixa zona?

Per la seguretat dels infants: volem que els infants no hagin de desplaçar-se per anar al menjador escolar. Malauradament ja hem viscut accidents en horari lectiu i no volem esperar a tenir-ne més per reivindicar la necessitat d’una escola única. Des d’aquest moment el claustre de mestres decideix no moure els alumnes d’un edifici a l’altre en cap cas, només en el que és estrictament necessari (l’hora de dinar). D’aquesta manera els alumnes de l’edifici de la Plaça deixen de gaudir de les instal·lacions esportives del poble (pista, camp de futbol…) i els alumnes més grans no poden fer ús de l’aula de música, i per tant han de fer la música a dins de la mateixa aula de referència.

Per cohesió de claustre: separar físicament els mestres significa que tenen menys hores per veure’s. No coincideixen al pati, als passadissos, a la sala de mestres... Estar junts permet dir bon dia, saber uns dels altres, somiar projectes plegats… crea lligams i crea escola. És més fàcil una programació vertical. Aconseguir un claustre unit i amb bona sintonia és molt important. La tasca docent és una tasca de treball en equip constant, i estar separats en dos edificis incomoda i no permet dur a terme en plenitud aquest treball cooperatiu. 

Per facilitar els horaris de les famílies: deixar un fill a P3 a l’escola vella i un fill a 3r de primària a l’escola nova a la mateixa hora no facilita arribar puntual enlloc. Has de deixar que el fill més gran vagi sol a l’escola amb el que això comporta mentre acompanyes el petit. 

La relació família-escola: El contacte directe escola-família també en surt perjudicat perquè tant l’hora d’entrada com la de sortida són la mateixa als dos edificis. Si la família té més d’un fill a l’escola, no pot gaudir del mateix vincle amb els mestres d’un edifici que amb els mestres de l’altre. I per tant, això a la pràctica, acaba afectant la relació amb els mestres de l’escola dels grans.

Les activitats extraescolars: L’oferta d’activitats extraescolars també queda afectada, i cal oferir serveis extres per atendre les necessitats familiars. Com ara l’acollida matinal (de 8 h a 9 h), des de P3 fins a 6è. Es porta a terme en un sol edifici, concretament a l’edifici de la Plaça per tal d’estalviar en llum, calefacció… però a les 9 h cal un monitor que acompanyi els alumnes més grans a l’edifici de Sant Roc, i això suposa un cost extra per a les famílies. Cal fer mans i mànigues per oferir activitats extraescolars que no suposin traslladar alumnes d’una escola a l’altra, però alhora amb un mínim d’inscrits a cada edifici perquè es puguin portar a terme. 

Per qualitat educativa: Les competències bàsiques de la Generalitat certifiquen que de l’escola del Palau d’Anglesola surten infants ben preparats acadèmicament, un tret definitori de molts anys ençà. Volem que la qualitat educativa no es vegi perjudicada per la manca d’espais. Que l’alumnat pugui fer educació física als excel·lents espais que tenim, que tots els alumnes puguin gaudir d’aules com el laboratori, l’aula de música…, que puguem tenir espais disponibles per, si el claustre ho desitja, pugui desenvolupar innovació educativa. Almenys que els metres quadrats no siguin un fre.

Per adaptar-nos als temps: Els darrers 100 anys el Palau d’Anglesola ha tingut diferents espais escolars segons les necessitats del moment: Cal Sori, els baixos de l’Ajuntament, la rectoria, el de la plaça de la Generalitat i el de l’avinguda Sant Roc… Avui, la quantitat d’alumnat, les ràtios per aula i les necessitats educatives no són les mateixes de temps enrere. Per respondre al que demana l’escola del 2019 i la del 2029, necessitem espais escolars dignes. 

Un Municipi que Educa, un municipi educatiu: sabem que les persones aprenem al llarg de la vida; sabem que els infants creixen i aprenen les 24 hores, a casa i a dins i fora de l’escola. Per això volem crear un Pla Educatiu del Palau d’Anglesola. Un pla que en aquesta mateixa zona inclogui una Llar d’Infants Municipal, una escola unida i una zona esportiva de primera, perquè l’esport forma part bàsica de la nostra salut. Un pla que compti amb la riquesa del teixit associatiu del Palau d’Anglesola. I tots, tots junts, tracem línies consensuades que ens ajudin a créixer i aprendre sempre. Ens ajudin a viure i conviure en un poble millor. Ens ajudin a ser, senzillament, més feliços.